Estudis
Si Europa desea mantener su competitividad, ha de invertir en las personas, en sus competencias, en su capacidad de adaptarse y en su capacidad para innovar. Ello significa que hemos de promover un auténtico cambio de mentalidad en Europa respecto de las actitudes emprendedoras, lo que comienza por inculcar el espíritu emprendedor desde los primeros años de enseñanza».
Acceso al estudio: http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/thematic_reports/135EN.pdf
Aquesta publicació, basada sobre les dades registrades en la Seguretat Social, recull l’evolució en el sector dels autònoms durant l’any 2010, ordenat en sis blocs, que s’indiquen en l’Índex de la publicació
http://www.upta.es/mngportal/userfiles/file/anuario/anuarioestadistico2010.pdf
La Comissió Europea està treballant juntament amb els agents del turisme per crear una iniciativa de les TIC i Turisme. Això proporcionarà tota la informació rellevant per crear i estimular les empreses de turisme en la UE.
La Iniciativa de les TIC i Turisme té com a objectiu facilitar a les PIME a través de les xarxes d'interconnexió de la gran distribució, a costos accessibles amb tots els agents del mercat i ajudant així al fet que participin en la cadena de valor digital.
La plataforma consistirà en tres pilars:
• una política de component • un component tecnològic • component operatiu
El projecte té per objecte facilitar els aspectes de les TIC de la cooperació entre les empreses situades en diferents seccions de la cadena de valor del sector turístic.Es prestarà especial atenció a garantir que les PIME puguin participar fàcilment en la cadena de valor digital sense haver de suportar grans costos. Aquest nou projecte facilitarà l'entrada al mercat de nous actors, dinàmiques, l'enfortiment de les relacions comercials entre les PIMES i grans empreses que hauran d'ajudar a les PIMES a integrar-se plenament socis comercials internacionals.
Es convertirà en el one-stop-shop proporcionant-los informació que pugui ser d'interès per a una empresa de la indústria del turisme en l'evolució del mercat, tals com, i- Kits d'eines, la legislació i possibilitats de finançament, les estadístiques i xifres de la UE per nomenar uns pocs exemples .El portal s'espera que sigui lliurat a la fi de 2012.
La Iniciativa de les TIC i Turisme facilitarà l'entrada al mercat de nous actors dinàmics, l'enfortiment de les relacions comercials entre les PIMES i grans empreses per tant ajudar a les PIMES a integrar-se plenament socis comercials internacionals.
Les grans companyies s'incrementarà la seva capacitat d'innovació mitjançant la cooperació amb les PIME dinàmic i innovador, que donarà lloc a la satisfacció del client a través de serveis més flexible i personalitzada.
D'aquesta manera es beneficiaran les empreses turístiques i els viatgers, al mateix temps
La seva finalitat és complementar la revisió general dels objectius d’Europa 2020, que es fa en l’Estudi Anual de la Comissió Europea sobre el Creixement, oferint una perspectiva més profunda sobre l’objectiu de R+D a nivell nacional i de la UE, presentant dades sobre la dinàmica de les empreses intensives en coneixements i sobre altres aspectes de la innovació
- Les principals conclusions :
La Unió Europea està avançant lentament cap al seu objectiu del 3 % d’inversió en R+D, però existeix una distància creixent entre la UE i els seus competidors mundials, especialment a causa de la menor inversió de les empreses en R+D.
Europa compta amb un conjunt ampli i diversificat de recursos humans qualificats, especialment en ciència i tecnologia, que les empreses no
aprofiten plenament.
Encara que es manté al capdavant en la producció de coneixements i en
l’excel·lència científica, Europa està perdent terrè en l’explotació de resultats
La finalitat d’aquest pla és donar suport als ajuntaments i als centres educatius que desenvolupen l’Agenda 21, i passar de pensar i desenvolupar aquestes Agendes 21 segons criteris parcials i fragmentats, a pensar-la com una política pública amb totes les seves implicacions i complexitats. És a dir, pensar en la planificació de l’administració per a la consecució de fites i objectius amb el desenvolupament sostenibilitat com a eix vertebrador. I pensada i dissenyada amb el vector de la participació com a element nuclear
Un de cada 15 europeus creuaran les nostres fronteres en cerca principalment d’oci
L’any 2010, es va incrementar el nombre d’europeus que van viatjar per raons privades fins a aconseguir el 68%, superant en tres punts l’any anterior. Per al present any, i segons el nou sondeig del *Eurobarómetrosobre les actituds dels europeus enfront del turisme, s’observa una recuperació. Entre els punts a destacar de la nova enquesta del Eurobarómetro:
Les destinacions més populars: Itàlia és el país més esmentat com a destinació planificada per 2011 (11,5%). Espanya li segueix, amb un 8,6% i França és la tercera destinació possible (8,2%). Gairebé una cambra dels europeus encara no han decidit on passaran les seves vacances (23%).
Remarcable és l’augment gradual del desig de viatjar: 3 de cada 4 europeus (73% enfront del 69% el passat any) van viatjar per oci o per treball en el 2010. En les 5 primeres posicions de viatgers, estan els residents a Finlàndia (89%), Dinamarca (87%), Holanda, Suècia (tots dos un 87%), Luxemburg (85%) i Noruega (84%).
L’atractiu local juga un important paper a l’hora d’escollir destinació; un 32% ho enuncia com el principal element a considerar a l’hora de viatjar, seguit per la cultural i patrimoni (27%) i les possibilitats d’entreteniment (14%).
La màxima motivació per triar la destinació és l’oferta d’oci (36%), seguit per sol i platja (18%) i visitar amics i familiars (17%).
Els europeus s’organitzen les vacances de forma individual: per sobre de la meitat dels ciutadans de la UE van organitzar les seves vacances ells mateixos (57%); aquestes xifres són encara més contundents als països candidats com Turquia (80%), Islàndia (79%) i Croàcia (78%).
Per sobre de 30.000 ciutadans de més de 15 anys seleccionats de forma aleatòria, van ser enquestats al febrer de 2011, d’entre els 27 països de la UE, així com a Noruega, Islàndia, Croàcia, Turquia i Antiga República Iugoslava de Macedònia. Est és el tercer any consecutiu que la Comissió duu a terme aquesta ambiciosa enquesta (des de 2008), que ofereix una gran quantitat d’informació comparable de tots els agents del sector turístic, presentant de forma analítica la informació per país i demografia.
Aquesta enquesta es converteix en un important instrument per a la Comissió Europea per a la formulació de polítiques així com per a la planificació de la indústria turística, en particular en relació als tipus de turisme i les destinacions preferides.
*fONT : Centri *Balears Europa
http://ec.europa.eu/public_opinion/flash/fl_328_en.pdf
La tercera edició del ‘ Informe de la Pyme. Anàlisi d’implantació de les TIC en la pime espanyola’
Reflecteix fidelment la difícil situació que ha viscut l’economia espanyola al llarg de 2010. Les empreses han hagut d’afrontar el repte de millorar la seva competitivitat i la seva productivitat per poder competir en un nou escenari més global i més complex. Aquest desafiament s’ha abordat en un context on les dificultats en l’accés al crèdit i el finançament han marcat moltes decisions empresarials, i les lligades a la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no han estat alienes a aquesta delicada situació
Descarregar el document complert, www.fundetec.es
Els autònoms espanyols aposten per les xarxes socials en els seus negocis
Tres de cada quatre autònoms informatitzats tenen accés a Internet.
El 87% dels treballadors amb accés a Internet coneixen les xarxes socials i el 37% les utilitzen.
Tres de cada quatre autònoms que disposen d’equipament informàtic (ordinador, PDA o *Smartphone) tenen accés a Internet, dels quals un 36% té també pàgina web pròpia. Així es desprèn de l’informe ‘El treballador autònom i la Societat de la Informació 2010’, elaborat per *Fundetec en col·laboració amb la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (LLIGA) i la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (*UPTA), i amb la participació de *IDC, per conèixer la situació d’aquests quant a implantació i ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). L’informe està subvencionat pel Ministeri de Treball i Immigració a través de de la Direcció general de l’Economia Social, del Treball Autònom i de la Responsabilitat Social de les Empreses.
Novetats
L’informe incorpora tres novetats en aquesta edició. La primera d’elles és la creació dels índexs *Fundetec, que mostren el nivell de maduresa (bàsica, mitjana i avançada) quant a la informatització dels autònoms, però prestant més atenció a les aplicacions i serveis utilitzats -com són el certificat digital i la factura electrònica- que a l’equipament informàtic material (maquinari).
L’índex *Fundetec d’informatització bàsica -ofimàtica- se situa en el 34%, encara que amb notables diferències en funció del sector d’activitat que es tracti. Així mateix, mentre el de maduresa intermèdia és el percentatge d’autònoms que a més d’ofimàtica tenen aplicacions empresarials i accés a Internet (20%), el de maduresa avançada (8%) inclou a més als professionals que utilitzen el comerç electrònic (compra i/o venda). En conjunt, existeix un nivell d’informatització baix en els sectors d’hostaleria i de transports i comunicacions, mentre que és superior en els de activitats financeres, assegurances i immobiliàries, el d’activitats professionals, científiques, tècniques, salut i serveis i el d’indústria.
Per primera vegada, l’informe analitza la relació dels autònoms amb les xarxes socials i les aplicacions de programari lliure. Respecte a les xarxes socials, gairebé nou de cada deu autònoms amb accés a Internet (87%) coneixen l’existència d’aquestes i entre ells les utilitzen el 37%, sent la més usada Facebook (80%) i, a considerable distància, Twitter (22%) i *Linkedin (8%).
Quant a la tercera novetat, una mica més d’un de cada quatre autònoms (28%) tenen solucions en codi obert, principalment de comunicació (78%), d’ofimàtica (67%) i empresarials (55%); presenten a més un elevat grau de satisfacció, doncs el 26% es mostren molt satisfets amb aquest tipus d’aplicació i un 69% estan bastant satisfets.
Principals indicadors tecnològics
En 2010 existien a Espanya 3.126.792 professionals inscrits en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), gairebé 92.000 menys que en el mateix període de 2009, continuant així la tendència a la baixa en el volum d’aquest col·lectiu, que ja es va registrar també en 2008.
En aquesta situació, ha descendit el nombre d’autònoms amb equipament informàtic en 2010 (48%) en quatre punts respecte a l’any anterior. El principal benefici que una major proporció d’autònoms amb equipament informàtic reconeix a la incorporació de les TIC són les millores en la gestió (49%), clarament per davant de l’augment de la qualitat del servei als clients (12%) i l’augment de la productivitat (12%).
Un de cada quatre autònoms informatitzats (26%) no té accés a Internet, mentre que la majoria (59%) la tenen amb connexió fixa, el 7% amb connexió mòbil i el 7% amb tots dos tipus. Així mateix, el 36% amb accés a internet tenen també pàgina web; d’aquests, pel 36% la raó principal és captar clients, seguit per fer publicitat (27%) i oferir informació dels seus productes (17%).
Pràcticament la meitat dels autònoms (46%) que posseeixen algun equipament informàtic desconeixen el certificat digital, una mica més d’un de cada tres (36%) ho coneixen però no ho han utilitzat, i només el 14% ho han usat. Igualment, la factura electrònica és desconeguda per una mica més de la meitat dels autònoms amb equipament informàtic, mentre que la utilitzen el 9% i només la coneixen el 38%.
També el comerç electrònic és una activitat que ha sofert els efectes de la situació econòmica. Una mica menys d’un de cada deu autònoms amb accés a Internet (9%) ven algun producte o servei per aquest canal, mentre un de cada quatre autònoms (29%) compra d’aquesta manera als seus proveïdors -la majoria d’ells des de fa almenys un any-.
Quant a les causes per no vendre a través de la Xarxa, el 29% considera que el seu producte o servei és inadequat per ser venut per aquest canal, el 23% no l’hi ha plantejat i el 9% desconeix les possibilitats per al negoci. No obstant això, la raó més esmentada per no comprar per Internet és la grandària del negoci (27%) i, a continuació, se situa el desconeixement del mitjà (16%), els problemes relacionats amb la seguretat (15%) i la falta de finançament (9%).
L’edició digital de l’informe pot descarregar-se en www.fundetec.es
L’Eurostat publica un informe sobre les tendències del turisme d’hivern per al període 2009-2010. El nombre de pernoctacions es redueix en un 13% en les lles Balears respecte de la temporada turística anterior, en la línia altres illes europees. Per contra, Espanya experimenta un increment del 2’4%, un punt i mitjà superior al 0’9% obtingut per la mitjana europea.
A pesar que les dades a nivell estatal són favorables i s’observa un increment dels desplaçaments dels residents, és a dir, augmenta el turisme d’interior, les xifres no són tan bones per les Illes Balears, que sofreixen un descens generalitzat en les pernoctacions. Altres illes europees, com per exemple Xipre (-12’7%) i Malta (-1’2%), segueixen la mateixa tendència que les Illes Balears, el que indica que podríem trobar una explicació en aquestes dades en la *esacionalidad del sector i en el model de turisme.
El turisme de sol i platja segueix sent un dels models turístics que més desplaçaments generen cada any; ara bé, una mala gestió d’aquest model suposa greus impactes econòmics, socioculturals i mediambientals. Un estudi publicat pel Grup per a un Turisme Sostenible presenta una sèrie de mesures pràctiques per combatre’ls.
Les zones costaneres són la destinació preferida dels viatgers. De fet, el Mediterrani és la primera destinació turística del món amb més de 160 milions de visites. I és que el sol, el mar i les platges tenen un gran poder d’atracció amb la qual és difícil competir. Sigui com sigui, conclouen els experts, si el turisme costaner és gestionat deficientment, enfronta aquestes zones a tres grans impactes: els econòmics, els socioculturals i els mediambientals.
Econòmicament, malgrat l’efecte positiu a nivell local, es genera una forta inversió en infraestructura que acaba per canviar tant l’estructura del treball, com les activitats relacionades amb la indústria, l’agricultura i la pesca tradicionals, per la qual cosa desapareixen les activitats històriques i es generalitzen els treballs de temporada, que influeixen directament en la disminució del poder adquisitiu i en l’augment del cost de vida. Aquest aspecte té un impacte sociocultural; els habitants han d’adaptar-se a les demandes del mercat turístic amb tot un seguit de qüestions que porten cap a la pèrdua d’identitat, fenomen que s’aguditza amb la pèrdua dels treballs tradicionals, convertint-los en un reducte per a l’admiració turística però que els allunya de la seva funció original. Finalment, des del punt de vista mediambiental, les conseqüències són moltes: urbanització i construcció excessiva i desmesurada, disminució de les reserves d’aigua, augment del consum de totes les fonts d’energia (amb el consegüent augment d’emissions de gasos contaminants), erosió costanera (dics, construcció de ports, etc.).
Com a conseqüència de tot això, el Grup per a un Turisme Sostenible de la Comissió Europea, aposta per un turisme sostenible. El turisme pot ser impulsor del desenvolupament sostenible si això significa ser l’inici de: desenvolupament econòmic, avanços socials, intercanvi entre éssers humans, coneixement i valorització de les cultures i respecte amb el medi ambient.
D’acord amb l’estudi publicat per aquest grup, els principals reptes al fet que s’enfronta el turisme (i que ha de resoldre) són: la reducció del caràcter estacional de la demanda, la gestió de l’impacte del transport turístic, la millora de la qualitat dels llocs de treball del sector, el manteniment i el reforç de la prosperitat i de la qualitat de vida local, racionalitzar i minimitzar els recursos i la producció d’escombraries, observar i valorar el patrimoni natural i cultural, l’accés a les vacances per a tots, i finalment, la utilització del turisme com a palanca de desenvolupament sostenible.
http://eur-lex.europa.eu/lexuriserv/site/es/com/2007/com2007_0621es01.pdf
http://www.mma.es/secciones/el_ministerio/pdf/eedsnov07_editdic.pdf
